Refugi de Biadós - Refugi Ángel Orús

Refugi de Viadós - desviament a Millaris - Coll de la Forqueta - Ibón Lladaneta - Refugi Ángel Orús

El coll de la Forqueta o d'Eriste (2 864 m), el port màs elevat de tots els que incorpora el circuit, serveix per unir els bells valls de Chistau i de L'Aigüi de Grist / Eriste.

Sortim des del refugi de Viadós (1 760 m) seguint el GR 11 cap a l'est, travessant el conjunt de bordes de Viadós. Després de passar la úúltima d'elles, prenem el desvío del GR 11.2, descendint cap a la dreta per creuar el ríla Cinqueta d'Añes Creus per un pont.

Es comença así a remuntar el barranc de la Ribereta pel seu marge dret, entre prats i taverna, apareixent boscos de pi conforme ens acostem a la canal de les bòrnies que baixa des de la Llardaneta, sent una zona d'allaus importants. Croada aquesta canal (Compartir 2 080 m), s'inicia una forta pujada, zigzaguejant fins el límit de bosc (Compartir 2 240 m, aproximadament).

Ya por la tasca, el camí se suavitza. Es deixa a la dreta el desvío als estanys d'es Millars y d'és Leners i s'arriba als voltants d'un petit relleu, el tossal Blanc (2 565 m), situat a la dreta el camí, a què és recomanable dirigir-se per obtenir una bona panoràno l’immens ibón d'es Millars (2 353 m).

De tornada a la senda, contenirúa l'ascens, aconseguint una nova canal que deixa a la collada de la Forqueta de Grist (2 864 m), entre els massissos de Posets (N) y Bossaüeñola o Eriste (S), i en la divisòria entre les valls de Chistau i Benasque. Per una nova cadena pedregosa baixem cap a l'ibón de la Llardaneta (2 675 m), amb vistes a les Agulles de l'Forcau, continuant al costat de la riera que parteix de l'estany. Aviat es deixa a l'esquerra la pujada a l'Posets i, alguna cosa màs endavant, el desvío del GR 11.2 cap a Estós, tambiÉs aixín a l'esquerra, arribant a l'poc a el refugi Orngel Orús o El Forcau (2 110 m).

Refugi Ángel Orús - Refugi de Biadós

Refugi Ángel Orús - Ibón Lladaneta - Coll de la Forqueta - desviament a Millaris - Refugi de Viadós

El coll de la Forqueta (2 864 m), el port més elevat de tots els que incorpora el circuit, serveix per unir els bells valls de l'Aigüeta de Grist i de Chistau.

Des del refugi Ángel Orús (2 148 m), sortim cap al nord-oest pel sender GR 11.2. El camí aviat arriba als voltants de la riera de Llardaneta i deixa a la dreta el desviament de el GR 11.2 que va a Estós. A l'poc, creua el torrent i remunta la seva llera, deixant a la dreta (sobre la cota 2 550 m) la ruta d'ascensió a l'Posets. des d'aquí, són magnífiques les vistes sobre les agulles de l'Forcau i els seus estrats verticals.

Després d'un estrenyiment de la llera, s'arriba al ibón de Llardaneta (2 675 m), instal·lat en una cubeta als peus de la Tuca de la Forqueta (3 011 m) i el Dien Royo. Resta ascender por una canal pedregosa hasta la visible collada de la Forqueta de Grist (2 864 m), entre els massissos de Posets (N) i Bagüeñola o Eriste (S).

Amb magnífiques panoràmiques, la traça de la sendera es precipita per una nova cadena, camí de la vall de Chistau. A la cota 2600 m, s'ha de prestar atenció a un petit relleu, el tossal Blanc (2 565 m), situat a l'esquerra de el camí. És recomanable dirigir-se a ell per contemplar una bona panoràmica de l'enorme ibón d'es Millars (2 353 m).

De tornada a la senda, cada vegada més clar, el descens s'interna en el barranc de la Ribereta, deixa a l'esquerra l'accés als estanys d'es Millars i d'es Leners i descendeix entre boscos de pi que, en més d'una ocasió, es veuen afectats per importants allaus que baixen des de la Llardaneta per la canal de les bòrnies. Gairebé al fons de la vall, es desemboca a una pista d'ús ramader i, després de creuar un pont sobre el riu Cinqueta de Añes Cruces, es connecta amb el GR 11, travessant el conjunt de bordes de Biadós i arribant a el refugi de Biadós (1 740 m).

Refugi de Refugi Ángel Orús – refugi Estós

Refugi Ángel Orús – desviament a l'Cdo. de la Forqueta – cadascun. de la Plana – Ibón Gran de Batisielles – Ibonet de Batisielles – Refugi d'Estós

La ruta entre els dos refugis permet la trobada amb un paisatge fascinant d'estanys que espejean sota la mola de el massís de l'Posets o Llardana.

Des del refugi de Orngel Orús (2 110 m), seguim el GR 11.2 cap al nord-oest, fins a la cruïlla on el sender es divideix cap a Viadós i la ruta tradicional d'ascens a l'Posets, per l'esquerra, i cap a Estós, per la dreta.

per aquest úFinalment itinerari, es creua el torrent de la Llardaneta i, a mig vessant, es passa pel costat d'una cabana, continuant la pujada cap a l'embocadura de l'anomenat vall dels Ibones, on s'instal·la el desguàs de l'estany de Grist / Eriste (2 411 m). Des del llac, es pugen les empinades pendents de granit fins a arribar al ibón de la Plana i el coll de el mateix nom (2 702 m), on admirar la cimera de l'Llardana o Posets amb les restes del seu gelera.

El GR 11.2 descendeix cap a Les Bassetes, un conjunt de lagunillas des d'on obtenir una gran visió sobre els estanys de la Tartera de Perramó i les agulles que delimiten el circ de Batisielles pel sud. L'itinerari gira a nord, deixant a la dreta el camí a aquests estanys de Perramó, per baixar per un hemicicle rocós, sota les fabuloses agulles de Perramó. Alcanza así els estanys de l'Aigüeta de Batisielles (2 320 m), als que segueix l'ibón Gran de Batisielles (2 216 m). es descendeix, fins a trobar el Ibonet de Batisielles (1 850 m), a on conflueixen per la dreta el camí de ve dels estanys de Perramó i un que baixa a Estós, senyalitzat com S3 pel Parc Natural Posets-Maladeta.

Es deixa atràs la caseta que hi ha prop de l'Ibonet (a l'esquerra) i, seguint pel GR 11.2, es va girant gradualment a al nord-oest, asomànos en lleuger descens, i entre prats i boscos, a la cadena fronterera que tanca Estós pel nord. Creuat el barranc de Montidiego, en suau ascens, s'arriba fins a una balconada sobre la vall, des de la qual es baixa a creuar el río per una palanca, pujant a el refugi de Estós (1 890 m).

Refugi Estós Refugi de Refugi Ángel Orús

Refugi d'Estós – Ibonet de Batisielles – Ibón Gran de Batisielles – cadascun. de la Plana – desviament a l'Cdo. de la Forqueta – Refugi Ángel Orús

La ruta entre els dos refugis permet la trobada amb un paisatge fascinant d'estanys que espejean sota la mola de el massís de l'Posets / Llardana.

Des del refugi d'Estós (1895 m), el sender GR 11.2 baixa cap al sud, a creuar per una palanca el riu que li dóna nom, per començar l'ascens pel vessant de davant, fins a una balconada sobre la vall (1955 m) que permet assolir el llindar de Batisielles gairebé sense baixar.

A el principi, el sender perd certa alçada fins a creuar el barranc de Montidiego, després, de nou, recupera l'altura i, entre prats i boscos, treu el cap a la cadena fronterera que tanca Estós pel nord. De mica en mica, la ruta gira i, en lleuger descens, penetra en la cuenca de la Aigüeta de Batisielles, travessant un espès pinar. Arriba a la caseta situada al costat de l'Ibonet de Batisielles (1850 m), deixant a l'esquerra el desviament als estanys de Perramó i el sender S3 de Parc Natural Posets-Maladeta que ve de la vall Estós, i segueix els senyals de GR 11.2 per pujar a l'ibón Gran de Batisielles (2216 m), al que siguen los ibones de l’Aigüeta de Batisielles (2320 m).

després d'aquests, se superen les parets d'un hemicicle rocós per l'esquerra, sota les fabuloses agulles de Perramó, fins a accedir a Les Bassetes, un conjunt de lagunillas des d'on obtenir una gran visió sobre els estanys de la Tartera de Perramó i les agulles que delimiten el circ de Batisielles pel sud.

Una última rampa d'enormes blocs granítics condueix a la collada de la Plana (2702 m), on descobrir la cimera de l'Llardana o Posets amb les restes del seu gelera i, seguidament, a l'ibón homònim.

A continuació, es baixen les empinades pendents de granit fins al desguàs de l'estany de Grist (2411 m), en l'embocadura de l'anomenat vall dels Ibones. Després d'aconseguir la cabana de Llardana i el torrent de Llardaneta, que caldrà creuar, es connecta amb el camí de GR 11.2 que, cap a la dreta (E), es dirigeix ​​a Biadós ia la ruta d'ascensió tradicional de l'Posets i, cap a l'esquerra, en un breu declivi, a el refugi Ángel Orús o El Forcau (2148 m).

Refugi d'Estós - Refugi de Biadós

Refugi d'Estós - Port de Chistau - Pleta d'Añes Cruces - Refugi de Biadós

etapa clàfísica del GR 11 que serveix per unir dues valls emblemàtics dels Pirineus aragonesos, el d'Estós i el de Chistau.

Abandonem el refugi d'Estós (1 890 m), seguint l'itinerari de GR 11 cap a l'oest i remuntant la vall per la marge esquerra, a mig vessant. El bosc anarà quedant atràs conforme ens apropem a la confluència de l'barranc de Clarabide (N), que té davant les escarpades Agulles de la Paúl. Comí arribarem les característiques «tarteras» o tarteres que, un cop superades, ens deixaràn a la Collada d'Estós o port de Chistau (2 572 m). Un aflorament calcàreu al coll acull un curiós «Cau» o embornal càrstico que val la pena contemplar.

El GR 11 baixa amb decisió, creuant tres barrancs, fins a trobar un lloc de repòs ramader on conflueixen diversos torrents: la Pleta de Añes Cruces, on l'itinerari gira en direcció sud-sud-oest, per seguir el curs de l'Cinqueta de Añes Cruces, sempre pel seu marge dreta. Aviat es passa pel costat de la cabana i font de Puyarueso, per terreny desforestat que contrasta amb els espessos boscos de pi negre de l'altre vessant (pinar del Clot).

acompanyatnyats per la vista de la impressionant mola de l'Llardana o Posets (3 369 m), de l’est, amb restes de glacera sota la seva cimera, sortim dels límites del Parque Natural Posets-Maladeta -deixant a l'esquerra el desvío del GR 11.2- i travessem el conjunt de bordes de viados / Biadel, arribant a el refugi de el mateix nom (1 760 m).

Refugi de Biadós - Refugi d'Estós

Refugi de Biadós - Pleta d'Añes Cruces - Port de Chistau - Refugi d'Estós

Etapa clàssica de GR 11 que serveix per unir dues valls emblemàtics dels Pirineus aragonesos, el de Chistau i el d'Estós.

Des del refugi de Biadós (1 741 m), es pren el sender GR 11, que travessa el conjunt de bordes d'aquest mateix nom, deixant a la dreta el desviament de el GR 11.2 i entrar al parc natural de Posets-Maladetas. A la vista destaca la impresionante mole del Llardana o Posets (3 369 m), amb restes de glacera sota la seva cimera.

Aviat es passa pel costat de la cabana i font de Puyarueso, per terreny desforestat que contrasta amb els espessos boscos de pi negre de l'altre vessant (pinar del Clot). El camí remunta gradualment el curs de l'Cinqueta de Añes Cruces, sempre pel seu marge dreta orogràfica, fins a la Pleta de Añes Cruces, un lloc de repòs ramader on conflueixen diversos torrents. El GR travessa tres barrancs i comença a guanyar alçada amb més decisió, cap al important pas del port de Chistau o Colla d'Estós (2 572 m). Un aflorament calcari al coll hi ha un curiós 'Forat' o embornal càrstic que val la pena contemplar.

El descens cap al fons de la vall d'Estós és molt llarg, creuant a el principi característiques 'tarteres' o tarteres. Amb la seva forma de pastera o O, pròpia de les valls glaceres, en les dues vessants de la vall, a mig vessant, queden penjades sengles muscleres que atorguen a el conjunt un aspecte especialment fotogènic, amb un llunyà teló de fons presidit pel massís de les Maladetes. Des de la confluència amb el barranc Clarabide (2 070 m), als peus de les escarpades agulles de la Paül, un camí amb escàs pendent evoluciona per les praderies de la marge esquerra del riu, fins a arribar al refugi d'Estós (1 895 m).

Variant de Pico Posets

Entre les conques de l'Cinca i el ÉSserà, el Posets o Llardana (3 369 m) és el segon cim pirinenca, a la qual s'aferren alguns dels glaceres màs meridionals d'Europa.

Des del refugi Orngel Orús o El Forcau (2 110 m), cal prendre, en direcció nord-oest, el camí a el refugi de Viadós (GR 11.2). Després d'avançar entre prats, blocs de granit i algunes canchaleras, s'arriba a la cota 2 370 i a la cruïlla de camins on el GR 11.2 se bifurca: cap a la dreta arrenca el tram que es dirigeix ​​a Estós, una travÉs aixís de la collada de la Plana, i, recte, prossegueix el qual va a Viadós, pel que s'ha de seguir.

Poc desprÉs aixís, el camí creua el barranc Llardaneta i prossegueix pel seu marge esquerra fins a l'entrada de la Canal Fonda, oberta al vessant meridional de l'Posets o Llardana i flanquejada per les Agulles de l'Tucón de la Canal (o Dien de Llardana) i les TUCAS de la Canal Fonda. Una mica màs endavant (2 550 m), es deixen els senyals de GR 11.2 per prendre una senda amojonada que, a la dreta (N), penetra en l'estreta canal i la remunta fins a arribar al coll de la Dent, sovint amb neu o gel (3 015 m) fins ben entrat l'estiu.

Aconseguit aquest coll, ja només hem de continuar vessant dalt (en direcció nord) por la pedregosa Espalda de Posets, d'anarà Estrechà-se progressivament fins a esdevenir una estreta aresta per la qual arribarem directament a l'Posets o Llardana (3 369 m). La tornada es realitzarà pel mateix itinerari.

Pla Senarta -Refugio Renclusa

Pla de Senarta - Hospital de Benasque - La Besurta - Refugi de la Renclusa

Senzilla etapa que recorre la capçalera de l'ríEl ÉSserà, per un territori on les seves aigües llisquen per una sèrie de plans d'origen glacial, emmarcats per nombrosos pics.

A les planes o Pla de Senarta (1 367 m), a la riba esquerra de l'petit embassament de Pas Nou, que en aquest punt represa les aigües de l'ríEl Eera -recollint tambÉs aixín les que desguassa L'Aigüeta de Vallibierna-, neix la variant GR 11.5 a partir d'l'itinerari principal de la Senda Pirenaica, que uneix les valls d'Estós i Vallibierna a travÉs aixís d'un petit tram al costat de l' ÉSserà.

Sense abandonar la variant esmentada, se segueixen les marques blanques i vermelles que ens fan remuntar el río pel seu marge esquerra, fins que, després de passar al costat de la Fuen de Sant FarrÉs així, creuem de riba pel pont de CREGüenya, per de seguida tornar a creuar de riba i enfilar la pujada als Banys de Benasque. Amb bones panoràmiquesàmicas del Plan d'els Bans, es prossegueix per camí, aconseguint màs endavant l'Hospital de Benasc, costat de què es torna a creuar el ríEl. Seguiu comí els plans de l'Hospital en paral·lel a la pista que condueix a l'pàrquing de la Besurta. El GR 11.5 creua la pista en el Pla d'Estàn, passa al costat de La Besurta, guanya alguna cosa màs de altura en la Pleta l'Anclusa i continuaúa en breu pujada fins al proper refugi de la Renclusa (2 140 m).

refugi Renclusa - refugi Llauset

Refugi de la Renclusa - Pla d'Aigüalluts - Ibón de Barrancs - Coll de Salenques - Estany Cap de la Vall - Collada dels Estanyets

Es tracta d'una de les etapes màs dures d'aquest gran circuit, recompensada per un paisatge superb, dominat per les Muntanyes Maleïts i el pic Aneto (3 404 m).

Partint de el refugi de la Renclusa (2 140 m), ascendim per senda a l'Cuello l'Anclusa per baixar fins al Pla Alt d'Aiguallut, on gaudir de l'espectàcul que ofereixen la cascada i el «Cau» o sumidero de Aiguallut. Travessem el pla per les passarel·les que creuen diverses vegades el ríEl, prenent la senda que, cap a la dreta, nos introduce en el Ball de Barrancs. Començarem a remuntar aquesta vall, en contínua pujada, per terreny cada vegada màs tÉs aixícònic, alta muntanyanya, protagonitzat per enormes blocs de granit que marquen l'accés a la collada de Salenques / Col d'Ixalenques (2 808 m), que potser requereixi d'alguna petita grimpada. A les dificultats de el terreny, es uniràn les màes que probables incidències pròpies de l'altitud, com poden ser la persistència de geleres tant a les zones Umbríaixí com en la part final de l'ascens a la collada. l'Aneto (3 404 m) quedarà en tot moment a la nostra dreta.

El GR 11.5 prossegueix en baixada pel caos granític, de difípestanyaàrequisit, per al qual tambÉs aixín habrà de realitzar algún petiEl «desgrimpada». A la cota 2 550 m, l'itinerari abandona la vall de Salenques / Ixalenques per dirigir-se cap al sud, hasta el Estany Cap de la Vall, un dels estanys que adornen aquesta etapa. desprÉs aixís, remuntarem al coll a 2 706 m, des d'on el GR 11.5 descendeix cap a la Collada d'els Estanyets (2 524 m), enllaçant aquí amb el GR 11. Es deixa a l'esquerra l'itinerari que es dirigeix ​​cap a Angliós i, per la dreta, es va cap al ibón Cap de Llauset, que voregem pel seu extrem meridional per anar a superar la carena que ens separa de l'refugi homòlegvostè (2 425 m).

refugi Llauset – refugi Estós

Refugio Cap de Llauset – Pla de Senarta – refugi Estós

Recomanem en aquesta etapa si les forces són justes , el transport públic des de la cabana de Corones, fins al Càmping d'Estós. estalviant així 2 hores de trajecte a peu.

Els horaris de baixada són:
– 10:00h
– 12:00h
-16:00h
– 18:30h

També hi ha la possibilitat de contractar un taxi Telf 628 06 17 37

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna / Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant a la banda de roques i estanys com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord -cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset-. A l'poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petio vall de Botornàs i continuar a nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des de la qual s'encara la pujada a la collada de Vallibierna / Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algún mai. Es baixa ara cap al ibón Alt de Vallibierna (2 475 m), a què segueix l'ibón Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. A la fin d'aquesta pronunciada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix en el de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosales -de l'extrem tambÉs aixín vaja, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres i a la Tuca de Vallibierna (3 056 m)- i prossegueix vall avall.

Próximo a el refugi de Corones, part cap a la dreta (N) el camí que porta als estanys de Corones i puja a l'Aneto per la seva cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es creua el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. es passarà sota la cabanya-refugi de l'Quillón i, ja prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Avet. uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i en el Pla de Senarta (1 367 m), a prop de el petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, als plans de l'Hospital.

refugi Llauset – Pla Senarta

Refugio Cap de Llauset – Pla de Senarta

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna / Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant a la banda de roques i estanys com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord -cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset-. A l'poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petio vall de Botornàs i continuar a nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des de la qual s'encara la pujada a la collada de Vallibierna / Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algún mai. Es baixa ara cap al ibón Alt de Vallibierna (2 475 m), a què segueix l'ibón Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. A la fin d'aquesta pronunciada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix en el de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosales -de l'extrem tambÉs aixín vaja, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres i a la Tuca de Vallibierna (3 056 m)- i prossegueix vall avall.

Próximo a el refugi de Corones, part cap a la dreta (N) el camí que porta als estanys de Corones i puja a l'Aneto per la seva cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es creua el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. es passarà sota la cabanya-refugi de l'Quillón i, ja prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Avet. uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i en el Pla de Senarta (1 367 m), a prop de el petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, als plans de l'Hospital.

refugi Llauset – refugi Estós

Refugio Cap de Llauset – Pla de Senarta – refugi Estós

Recomanem en aquesta etapa si les forces són justes , el transport públic des de la cabana de Corones, fins al Càmping d'Estós. estalviant així 2 hores de trajecte a peu.

Els horaris de baixada són:
– 10:00h
– 12:00h
-16:00h
– 18:30h

També hi ha la possibilitat de contractar un taxi Telf 628 06 17 37

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna / Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant a la banda de roques i estanys com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord -cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset-. A l'poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petio vall de Botornàs i continuar a nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des de la qual s'encara la pujada a la collada de Vallibierna / Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algún mai. Es baixa ara cap al ibón Alt de Vallibierna (2 475 m), a què segueix l'ibón Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. A la fin d'aquesta pronunciada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix en el de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosales -de l'extrem tambÉs aixín vaja, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres i a la Tuca de Vallibierna (3 056 m)- i prossegueix vall avall.

Próximo a el refugi de Corones, part cap a la dreta (N) el camí que porta als estanys de Corones i puja a l'Aneto per la seva cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es creua el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. es passarà sota la cabanya-refugi de l'Quillón i, ja prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Avet. uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i en el Pla de Senarta (1 367 m), a prop de el petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, als plans de l'Hospital.

Pla Senarta – refugi Llauset

Pla de Senarta – Pont de Corones – Ibones de Ballibierna – cadascun. de Ballibierna – Refugio de Cap de Llauset

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna / Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant a la banda de roques i estanys com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord -cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset-. A l'poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petio vall de Botornàs i continuar a nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des de la qual s'encara la pujada a la collada de Vallibierna / Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algún mai. Es baixa ara cap al ibón Alt de Vallibierna (2 475 m), a què segueix l'ibón Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. A la fin d'aquesta pronunciada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix en el de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosales -de l'extrem tambÉs aixín vaja, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres i a la Tuca de Vallibierna (3 056 m)- i prossegueix vall avall.

Próximo a el refugi de Corones, part cap a la dreta (N) el camí que porta als estanys de Corones i puja a l'Aneto per la seva cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es creua el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. es passarà sota la cabanya-refugi de l'Quillón i, ja prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Avet. uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i en el Pla de Senarta (1 367 m), a prop de el petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, als plans de l'Hospital.

Variant de Pic Aneto

Ascensionsohn clàsica a la major cimera de l'Pirineu i sostre d'Aragó, el pic Aneto (3 404 m), que requereix travessar uns dels úúltims glaceres pirinenques i el major d'ells.

L'ascensió tradicional a el pic màs alt de Pirineu comença al refugi de la Renclusa (2 140 m), instal·lat en ple GR 11.5. Des d'aquesta base muntanyenca, la senda busca les fites que indiquen la lLínia d'ascensión bajo la Crencha d'els Portillons.

progressivament, es anarà guanyat alçada entre blocs i pedreres de granit, passant prop de l'Portillón Inferior (2 736 m) -no es creua- i, tés endavant, el Portillón Superior (2 895 m), que és pel que passarem a l'altre vessant de la muntanya. Es descendeix a la recerca de la glacera de l'Aneto per on es remunta en diagonal el vessant fins a la Collada Corones (3 208 m). El caminar pel gelera o la glacera requereix l'ús de material adequat durant tot l'any: piolet, grampons i corda. Un cop a la collada, on s'uneix l'itinerari que puja per Corones, s'ataquen els úúltims gels de la glacera i s'arriba a la fals cim. A úFinalment escull ens separa de la veritable cim de l'Aneto (3 404 m), el Pont de Mahoma, 1 aÉs aixíreu i estret pas entre roques que exigeix ​​extremar les precaucions.

La tornada es pot fer pel mateix itinerari o descendint directament a buscar la Basa d'el Salterillo i el fons de la vall de Barrancs, el qual baixarem fins al Pla d'Aiguallut, des d'on, per camí evident, tornarem a el refugi de la Renclusa.

Variante Tuca Vallibierna

L'ascensió a la Tuca de Vallibierna / Ballibierna (3 056 m), per la seva cara màs accessible, permetreà una magnífica vista de l'massís de les Maladetes i de el pic Aneto.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m) seguint el GR 11 cap al nord -cap al sud queda el sender d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset-. A l'poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petio vall de Botornàs i continuar avançant per un tàlveg fins al punt en què abandonem el GR, que prossegueix cap al nord-oest, en direcció a l' coll de Vallibierna, mentre que el camí d'ascensió a la Tuca Vallibierna es dirigeix ​​a al sud-oest, guanyant alçada en direcció a Els Basons. Es superen aquests dos petits estanys pel seu costat nord, seguint les fites que ens permeten progressar cap a l'oest per aquest terreny granític sense extraviar. En una zona màs llana, sobre els 2 700 m, cal tornar a girar a sud-oest, per remuntar la carena que separa aquesta vall del de Llauset. finalment, s'arriba al aÉs aixícim del cordal criminal e, immediatament, el punt màsaltar (3 056 m).

El pic Vallibierna està format per dos cims: la Tuca de Vallibierna o Tuca Blanca (3 056 m) i la Tuca de les Culebres (3 051 m), els espectaculars plecs rocosos li atorguen aquest nom. Entre ambdues es troba el conegut pas de l'Cavall, tram horitzontal d'uns 30 m, però molt aÉs aixíreu per les dues vessants, que, en cas de voler passar, convé fer-ho assegurats correctament amb una corda i el material adequat.

La tornada a l'refugi Cap de Llauset es realitza seguint el mateix itinerari.

Horaris i preus Bus Aneto