Refugi de Biadós - Refugi Ángel Orús

Refugi de Viadós - desviament a Millaris - Coll de la Forqueta - Ibó de Lladaneta - Refugi Ángel Orús

El coll de la Forqueta o d'Eriste (2 864 m), el port màs elevat de tots els que incorpora el circuit, serveix per unir les belles valls de Chistau i de L'Aigüeta de Grist/Eriste.

Sortim des del refugi de Viadós (1760 m) seguint el GR 11 cap a l'est, travessant el conjunt de bordes de Viadós. Després de passar la última d'elles, prenem el desvío del GR 11.2, baixant cap a la dreta per creuar el río Cinqueta d'Añes Creus per un pont.

Es comença així a remuntar el barranc de la Ribereta pel marge dret, entre prats i taverna, apareixent boscos de pi conforme ens acostem a la canal de les Tortes que baixa des de la Llardaneta, sent una zona d'allaus importants. Creuada aquesta canal (cota 2 080 m), s'inicia una forta pujada, ziga-zaga fins al límit del bosc (cota 2 240 m, aproximadament).

Ja per la taverna, el camí se suavitza. Es deixa a la dreta el desvío als ibons d'és Millars id'ca Leners i s?arriba als voltants d?un petit relleu, el tossal Blanc (2 565 m), situat a la dreta del camí, al qual és recomanable dirigir-se per obtenir una bona panoràmica de l'enorme ibònd'és Millars (2 353 m).

De tornada al sender, continueuúa l'ascens, aconseguint una nova canal que deixa al coll de la Forqueta de Grist (2 864 m), entre els massissos de Posets (N) i Bagüenyola o Eriste (S), ia la divisòria entre les valls de Chistau i Benasc. Per una nova canal pedregosa descendim cap a l'ibó de la Llardaneta (2 675 m), amb vista a les Agulles del Forcau, continuant al costat del torrent que parteix del llac. Aviat es deixa a l'esquerra la pujada al Posets i, una mica màendavant, el desviamentío del GR 11.2 cap a Estós, tambéa l'esquerra, arribant al cap de poc al refugi Àngel Orúso El Forcau (2 110 m).

Refugi Ángel Orús - Refugi de Biadós 

Refugi Ángel Orús - Ibón de Lladaneta - Coll de la Forqueta - desviament a Millaris - Refugi de Viadós

El coll de la Forqueta (2 864 m), el port més elevat de tots els que incorpora el circuit, serveix per unir les belles valls de l'Aigüeta de Grist i de Chistau.

Des del refugi Àngel Orús (2 148 m), sortim cap al nord-oest pel sender GR 11.2. El camí aviat arriba als voltants del torrent de Llardaneta i deixa a la dreta el trencall del GR 11.2 que va a Estós. Al cap de poc creua el torrent i remunta la llera, deixant a la dreta (sobre la cota 2 550 m) la ruta d'ascensió al Posets. Des d'aquí són magnífiques les vistes sobre les agulles del Forcau i els seus estrats verticals.

Després d'un estrenyiment de la llera, s'arriba a l'ibó de Llardaneta (2 675 m), instal·lat en una cubeta als peus de la Tuca de la Forqueta (3 011 m) i el Dien Royo. Resta pujar per una canal pedregosa fins a la visible collada de la Forqueta de Grist (2 864 m), entre els massissos de Posets (N) i Bagüeñola o Eriste (S).

Amb magnífiques panoràmiques, la traça del sender es precipita per una nova canal, camí de la vall de Chistau. A la cota 2600 m, cal parar atenció a un petit relleu, el tossal Blanc (2 565 m), situat a l'esquerra del camí. És recomanable dirigir-s'hi per contemplar una bona panoràmica de l'enorme ibón des Millars (2 353 m).

De tornada al sender, cada cop més clar, el descens s'interna al barranc de la Ribereta, deixa a l'esquerra l'accés als ibons d'es Millars i d'es Leners i baixa entre boscos de pi que, a més de una ocasió, es veuen afectats per importants allaus que baixen des de la Llardaneta per la canal de les Tuertas. Gairebé al fons de la vall, es desemboca a una pista d'ús ramader i, després de creuar un pont sobre el riu Cinqueta de Añes Cruces, es connecta amb el GR 11, travessant el conjunt de bordes de Biadós i arribant al refugi de Biadós ( 1 740 m).

Refugi de Refugi Ángel Orús – Refugi Estós

Refugi Ángel Orús – desviament al Cdo. de la Forqueta – Cdo. de la Plana – Ibó Gran de Batisielles – Ibonet de Batisielles – Refugi d'Estós

La ruta entre els dos refugis permet la trobada amb un paisatge fascinant d'ibons que mirallejen sota la mola del massís del Posets o Llardana.

Des del refugi de Àngel Orús (2 110 m), seguim el GR 11.2 cap al nord-oest, fins a la cruïlla on el sender es divideix cap a Viadós i la ruta tradicional d'ascens al Posets, per l'esquerra, i cap a Estós, per la dreta.

Per aquest últim itinerari, es creua el torrent de la Llardaneta i, a mig vessant, es passa pel costat d'una cabana, continuant la pujada cap a l'embocadura de l'anomenada vall dels Ibons, on s'instal·la el desguàs de l'ibó de Grist/Eriste (2 411 m). Des del llac, s'ascendeixen els costeruts pendents de granit fins a assolir l'ibó de la Plana i el coll del mateix nom (2 702 m), on admirar el cim del Llardana o Posets amb les restes del seu gelero.

El GR 11.2 baixa cap a Les Basetes, un conjunt de llacunes des d'on obtenir una gran visió sobre els ibons de la Tartera de Perramó i les agulles que delimiten el circ de Batisielles pel sud. L'itinerari gira al nord, deixant a la dreta el camí als esmentats ibons de Perramó, per baixar per un hemicicle rocós, sota les fabuloses agulles de Perramó. Arriba así els ibons de l'Aigüeta de Batisielles (2 320 m), als quals segueix l'ibó Gran de Batisielles (2 216 m). Es baixa, fins a trobar l'Ibonet de Batisielles (1 850 m), on conflueixen per la dreta el camí de ve dels ibons de Perramó i un que baixa a Estós, senyalitzat com a S3 pel Parc Natural Posets-Maladeta.

Es deixa atraureàs la caseta que hi ha a prop de l'Ibonet (a l'esquerra) i, seguint pel GR 11.2, es va girant de mica en mica al nord-oest, asomàens en lleuger descens, i entre praderies i boscos, a la cadena fronterera que tanca Estós pel nord. Creuat el barranc de Montidiego, en suau ascens, s'arriba fins a una balconada sobre la vall, des de la qual es baixa a creuar el río per una palanca, pujant al refugi d'Estós (1890 m).

Refugi Estós -Refugi de Refugi Ángel Orús 

Refugi d'Estós – Ibonet de Batisielles – Ibó Gran de Batisielles – Cdo. de la Plana – desviament al Cdo. de la Forqueta – Refugi Ángel Orús

La ruta entre els dos refugis permet la trobada amb un paisatge fascinant d'ibons que miratgegen sota la mola del massís del Posets/Llardana.

Des del refugi d'Estós (1895 m), el sender GR 11.2 baixa cap al sud, a creuar per una palanca el riu que li dóna nom, per començar l'ascens pel vessant del davant, fins a una balconada sobre la vall (1955 m ) que permet assolir el llindar de Batisielles gairebé sense baixar.

Al principi, el sender perd certa altura fins a creuar el barranc de Montidiego, després, de nou, recupera l'alçada i, entre praderies i boscos, treu el cap a la cadena fronterera que tanca Estós pel nord. De mica en mica, la ruta gira i, en lleuger descens, penetra a la conca de l'Aigüeta de Batisielles, travessant una espinada pineda. Arriba a la caseta situada al costat de l'Ibonet de Batisielles (1850 m), deixant a l'esquerra el trencall als ibons de Perramó i el sender S3 del Parc Natural Posets-Maladeta que ve de la vall Estós, i segueix els senyals del GR 11.2 per pujar a l'ibó Gran de Batisielles (2216 m), al que segueixen els ibons de l'Aigüeta de Batisielles (2320 m).

Darrere d'aquests, se superen les parets d'un hemicicle rocós per l'esquerra, sota les agulles fabuloses de Perramó, fins a accedir a Les Basetes, un conjunt de llacunes des d'on obtenir una gran visió sobre els ibons de la Tartera de Perramó i les agulles que delimiten el circ de Batisielles pel sud.

Una darrera rampa d'enormes blocs granítics condueix al coll de la Plana (2702 m), on descobrir el cim del Llardana o Posets amb les restes del seu gelero i, seguidament, a l'ibó homònim.

A continuació, es baixen els costeruts pendents de granit fins al desaiguament de l'ibó de Grist (2411 m), a l'embocadura de l'anomenada vall dels Ibons. Després d'arribar a la cabana de Llardana i al torrent de Llardaneta, que caldrà creuar, es connecta amb el camí del GR 11.2 que, cap a la dreta (E), es dirigeix a Biadós ia la ruta d'ascensió tradicional del Posets i, cap a la esquerra, en un breu descens, al refugi Àngel Orús o el Forcau (2148 m).

Refugi d'Estós - Refugi de Biadós

Refugi d'Estós - Port de Chistau - Pleta d'Anyes Creus - Refugi de Biadós

Etapa clàsica del GR 11 que serveix per unir dues valls emblemàtics dels Pirineus aragonesos, el d'Estós i el de Chistau.

Abandonem el refugi d'Estós (1890 m), seguint l'itinerari del GR 11 cap a l'oest i remuntant la vall pel marge esquerre, a mig vessant. El bosc anarà quedant atràs conforme ens apropem a la confluència del barranc de Clarabide (N), que té davant les escarpades Agulles de la Paúl. Así assolirem les característiques «tarteres» o tarteres que, una vegada superades, ens deixaràn a la Collada d'Estós o port de Chistau (2 572 m). Un aflorament calcàreu al coll alberga un curiós «forau» o clavegueró càrstic que val la pena contemplar.

El GR 11 baixa amb decisió, creuant tres barrancs, fins a trobar un lloc de repòs ramader on conflueixen diversos torrents: la Pleta d'Anys Cruces, on l'itinerari gira en direcció sud-sud-oest, per seguir el curs del Cinqueta d'Anyes Cruces, sempre pel marge dret. Aviat es passa pel costat de la cabana i font de Puyarueso, per terreny desforestat que contrasta amb els espessos boscos de pi negre de l'altra vessant (pinar del Clot).

Acompanyanyats per la vista de la impressionant mola del Llardana o Posets (3 369 m), a l'est, amb restes de glacera sota el seu cim, sortim delsímites del Parc Natural Posets-Maladeta –deixant a l'esquerra el desviamentío del GR 11.2– i travessem el conjunt de bordes de Viadós/Biadós, arribant al refugi del mateix nom (1760 m).

Refugi de Biadós - Refugi d'Estós

Refugi de Biadós - Pleta d'Anyes Creus - Port de Chistau - Refugi d'Estós

Etapa clàssica del GR 11 que serveix per unir dues valls emblemàtiques dels Pirineus aragonesos, la de Chistau i la d'Estós.

Des del refugi de Biadós (1741 m), es pren el sender GR 11, que travessa el conjunt de bordes d'aquest mateix nom, deixant a la dreta el trencall del GR 11.2 i internant-se al Parc Natural Posets-Maladetas. A la vista destaca la impressionant mola del Llardana o Posets (3 369 m), amb restes de glacera sota el cim.

Aviat es passa pel costat de la cabana i font de Puyarueso, per terreny desforestat que contrasta amb els espessos boscos de pi negre de l'altra vessant (pinar del Clot). El camí remunta de mica en mica el curs del Cinqueta d'Anys Cruces, sempre pel marge dret orogràfica, fins a la Pleta d'Anyes Cruces, un lloc de repòs ramader on conflueixen diversos torrents. El GR creua tres barrancs i comença a guanyar altura amb més decisió, cap a l'important pas del port de Chistau o Colla d'Estós (2572 m). Un aflorament calcari al coll alberga un curiós 'forau' o embornal càrstic que val la pena contemplar.

El descens cap al fons de la vall d'Estós és molt llarg, creuant al principi característiques tarteres o tarteres. Amb la seva forma d'artesa o U, pròpia de les valls glaceres, a les dues vessants de la vall, a mig vessant, queden penjades sengles muscleres que atorguen al conjunt un aspecte especialment fotogènic, amb un llunyà teló de fons presidit pel massís de les Maladetes. Des de la confluència amb el barranc Clarabide (2 070 m), als peus de les escarpades agulles de la Paül, un camí amb escassa pendent evoluciona per les praderies del marge esquerre del riu, fins a assolir el refugi d'Estós (1 895 m ).

Variant Pic Posets

Entre les conques del Cinca i el Ésera, el Posets o Llardana (3 369 m) és el segon cim pirinenc, al qual s'aferren algunes de les glaceres màmeridionals d'Europa.

Des del refugi Àngel Orúso El Forcau (2 110 m), cal agafar, en direcció nord-oest, el camí al refugi de Viadós (GR 11.2). Després d'avançar entre prats, blocs de granit i algunes tarteres, s'arriba a la cota 2 370 ia la cruïlla de camins on el GR 11.2 es bifurca: cap a la dreta arrenca el tram que es dirigeix a Estós, a través del coll de la Plana, i, recte, continua el que va a Viadós, pel qual s'ha de seguir.

Poc desprésés, el camí creua el barranc Llardaneta i prossegueix pel seu marge esquerre fins a l'entrada de la Canal Fonda, oberta al vessant meridional del Posets o Llardana i flanquejada per les Agulles del Tucó de la Canal (o Dien de Llardana) i les Tucas de la Canal Fonda. Una mica màs endavant (2 550 m), es deixen els senyals del GR 11.2 per prendre una senda fita que, a la dreta (N), penetra a l'estreta canal i la remunta fins a assolir el coll de la Dent, sovint amb neu o gel (3015 m) fins ben entrat l'estiu.

Assolit aquest coll, ja només hem de continuar vessant amunt (en direcció nord) per la pedregosa Esquena de Posets, que anarà estretàprogressivament fins a convertir-se en una angosta aresta per la qual arribarem directament al Posets o Llardana (3 369 m). La tornada es realitzarà pel mateix itinerari.

Pla Senarta -Refugi Renclusa

Pla de Senarta - Hospital de Benasc - La Besurta - Refugi de la Renclusa

Senzilla etapa que recorre la capçalera del río Ésera, per un territori on les seves aigües llisquen per una sèrie de plans d'origen glacera, emmarcats per nombrosos cims.

A les planes o Pla de Senarta (1 367 m), a la riba esquerra del petit embassament de Pas Nou, que en aquest punt represa les aigües del río Aquesta –recollint tambéén les que desguassen L'Aigüeta de Vallibierna–, neix la variant GR 11.5 a partir de l'itinerari principal de la Senda Pirinenca, que uneix les valls d'Estós i Vallibierna a través d'un petit tram al costat del Éserà.

Sense abandonar la variant esmentada, se segueixen les marques blanques i vermelles que ens fan remuntar el río pel seu marge esquerre, fins que, després de passar pel costat de la Fuen de San Farré, creuem de riba pel pont de Cregüeper tornar a creuar de riba i enfilar la pujada als Banys de Benasc. Amb bon panoràmiques del Pla d'els Bans, es prossegueix per camí, aconseguint màendavant l'Hospital de Benasc, al costat del qual es torna a creuar el río. S'enfilen así els plans de l'Hospital en paral·lel a la pista que porta al pàrquing de La Besurta. El GR 11.5 travessa la pista al Pla d'Aquestàn, passa pel costat de La Besurta, guanya alguna cosa màs d'alçada a la Pleta l'Anclusa i continúa breu pujada fins al proper refugi de La Renclusa (2 140 m).

Refugi Renclusa - Refugi Llauset

Refugi de la Renclusa - Pla d'Aigüalluts - Ibó de Barrancs - Coll de Salencs - Estany Cap de la Vall - Collada dels Estanyets

Es tracta d'una de les etapes màs dures d'aquest gran circuit, recompensada per un paisatge superb, dominat pels Montes Malditos i el pic Aneto (3 404 m).

Partint del refugi de La Renclusa (2 140 m), ascendim per senda al Coll'Anclusa per baixar fins al Pla Alt d'Aiguallut, on gaudir de l'espectàcul que ofereixen la cascada i el «forau» o embornal d'Aiguallut. Travessem el pla per les passarel·les que creuen diverses vegades el río, prenent el camí que, cap a la dreta, ens introdueix al Ball de Barrancs. Començarem a remuntar aquesta vall, en contínua pujada, per terreny cada vegada més.àstécnic, d'alta muntanya, protagonitzat per enormes blocs de granit que marquen l'accés al coll de Salenques/Col d'Ixalenques (2 808 m), que potser requereix alguna petita grimpada. A les dificultats del terreny, unir-seàn les màs que probables incidències pròpies de l'altitud, com poden ser la persistència de geleres tant a les zones umbriquesíaixí com a la part final de l'ascens al coll. L'Aneto (3 404 m) quedarà en tot moment a la nostra dreta.

El GR 11.5 prossegueix en baixada pel caos granític, de difícil trànsit, per al que tambén parà de realitzar alguna cosaún petito «destrip». A la cota 2550 m, l'itinerari abandona la vall de Salenques/Ixalenques per dirigir-se cap al sud, fins a l'Estany Cap de la Vall, un dels ibons que adornen aquesta etapa. Desprsés, remuntarem el coll a 2 706 m, des d'on el GR 11.5 baixa cap a la Collada d'els Estanyets (2 524 m), enllaçant aquíí amb el GR 11. Es deixa a l'esquerra l'itinerari que es dirigeix cap a Angliós i, per la dreta, se'n va cap a l'ibó Cap de Llauset, que voregem pel seu extrem meridional per anar a superar la lloma que ens separa del refugi homónim (2 425 m).

Refugi Llauset – Refugi Estós

Refugi Cap de Llauset – Pla de Senarta – Refugi Estós

Recomanem en aquesta etapa si les forces són justes, el transport públic des de la cabana de Coronas fins al Càmping d'Estós. Estalviant així 2 hores de trajecte a peu.

Els horaris de baixada són:
– 10:00h
– 12:00h
-16:00h
– 18:30h

També hi ha la possibilitat de contractar un taxi Telf 628 06 17 37

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna/Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant al costat de les roques i els ibons com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord –cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset–. Al cap de poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petito vall de Botornài continuar al nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des d'on s'enfila la pujada al coll de Vallibierna/Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algunún never. Es baixa ara cap a l'ibó Alt de Vallibierna (2 475 m), al que segueix l'ibó Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. Al final d'aquesta baixada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix al de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosás –del extrem tamb tambén part, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres ia la Tuca de Vallibierna (3 056 m)– i prossegueix vall avall.

Pròxim al refugi de Coronas, parteix cap a la dreta (N) el camí que porta als ibons de Coronas i ascendeix a l'Aneto per la cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es travessa el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. Es passarà sota la cabana-refugi del Quillón i, ja a prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Abetosa. Uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i al Pla de Senarta (1 367 m), a prop del petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, a les planes de l'Hospital.

Refugi Llauset – Pla Senarta

Refugi Cap de Llauset – Pla de Senarta

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna/Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant al costat de les roques i els ibons com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord –cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset–. Al cap de poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petito vall de Botornài continuar al nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des d'on s'enfila la pujada al coll de Vallibierna/Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algunún never. Es baixa ara cap a l'ibó Alt de Vallibierna (2 475 m), al que segueix l'ibó Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. Al final d'aquesta baixada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix al de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosás –del extrem tamb tambén part, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres ia la Tuca de Vallibierna (3 056 m)– i prossegueix vall avall.

Pròxim al refugi de Coronas, parteix cap a la dreta (N) el camí que porta als ibons de Coronas i ascendeix a l'Aneto per la cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es travessa el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. Es passarà sota la cabana-refugi del Quillón i, ja a prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Abetosa. Uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i al Pla de Senarta (1 367 m), a prop del petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, a les planes de l'Hospital.

Refugi Llauset – Refugi Estós

Refugi Cap de Llauset – Pla de Senarta – Refugi Estós

Recomanem en aquesta etapa si les forces són justes, el transport públic des de la cabana de Coronas fins al Càmping d'Estós. Estalviant així 2 hores de trajecte a peu.

Els horaris de baixada són:
– 10:00h
– 12:00h
-16:00h
– 18:30h

També hi ha la possibilitat de contractar un taxi Telf 628 06 17 37

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna/Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant al costat de les roques i els ibons com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord –cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset–. Al cap de poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petito vall de Botornài continuar al nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des d'on s'enfila la pujada al coll de Vallibierna/Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algunún never. Es baixa ara cap a l'ibó Alt de Vallibierna (2 475 m), al que segueix l'ibó Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. Al final d'aquesta baixada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix al de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosás –del extrem tamb tambén part, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres ia la Tuca de Vallibierna (3 056 m)– i prossegueix vall avall.

Pròxim al refugi de Coronas, parteix cap a la dreta (N) el camí que porta als ibons de Coronas i ascendeix a l'Aneto per la cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es travessa el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. Es passarà sota la cabana-refugi del Quillón i, ja a prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Abetosa. Uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i al Pla de Senarta (1 367 m), a prop del petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, a les planes de l'Hospital.

Pla Senarta – Refugi Llauset

Pla de Senarta – Pont de Corones – Ibons de Ballibierna – Cdo. de Ballibierna – Refugi de Cap de Llauset

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna/Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant al costat de les roques i els ibons com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord –cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset–. Al cap de poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petito vall de Botornài continuar al nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des d'on s'enfila la pujada al coll de Vallibierna/Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algunún never. Es baixa ara cap a l'ibó Alt de Vallibierna (2 475 m), al que segueix l'ibó Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. Al final d'aquesta baixada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix al de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosás –del extrem tamb tambén part, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres ia la Tuca de Vallibierna (3 056 m)– i prossegueix vall avall.

Pròxim al refugi de Coronas, parteix cap a la dreta (N) el camí que porta als ibons de Coronas i ascendeix a l'Aneto per la cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es travessa el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. Es passarà sota la cabana-refugi del Quillón i, ja a prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Abetosa. Uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i al Pla de Senarta (1 367 m), a prop del petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, a les planes de l'Hospital.

Variant Pic Aneto

Ascension clàsica al cim més gran del Pirineu i sostre d'Aragó, el pic Aneto (3 404 m), que requereix travessar uns dels úúltimes glaceres pirinenques i la més gran.

L'ascensió tradicional al bec màs alt del Pirineu comença al refugi de La Renclusa (2 140 m), instal·lat en ple GR 11.5. Des d'aquesta base muntanyenca, el camí busca les fites que indiquen la llínia d'ascensióó sota la Crencha dels Portillons.

Progressivament, marxarà guanyat altura entre blocs i pedreres de granit, passant prop del Portillón Inferior (2 736 m) –no es creua– i, mésendavant, el Portilló Superior (2 895 m), que és pel que passarem a l'altre vessant de la muntanya. Es baixa a la recerca de la glacera de l'Aneto per on es remunta en diagonal el vessant fins a la Collada Corones (3 208 m). El caminar per la nevera o la glacera requereix l'ús de material adequat durant tot l'any: piolet, grampons i corda. Un cop al coll, on s'uneix l'itinerari que puja per Corones, s'ataquen els últims gels de la glacera i s'arriba a l'antecim. Un údarrer escull ens separa del veritable cim de l'Aneto (3 404 m), el Pont de Mahoma, un aéreu i estret pas entre roques que exigeix extremar les precaucions.

El retorn es pot fer pel mateix itinerari o baixant directament a buscar la Basa d'el Salterillo i el fons de la vall de Barrancs, el qual baixarem fins al Pla d'Aiguallut, des d'on, per camí evident, tornarem al refugi de La Renclusa.

Variant Tuca Vallibierna

L'ascensió a la Tuca de Vallibierna/Ballibierna (3 056 m), per la cara màs accessible, permetreà una magnífica vista del massís de les Maladetes i del bec Aneto.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m) seguint el GR 11 cap al nord –cap al sud queda el corriol d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset–. Al cap de poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petito vall de Botornài continuar avançant per un tàlveg fins al punt en què abandonem el GR, que prossegueix cap al nord-oest, en direcció al coll de Vallibierna, mentre que el camí d'ascensió a la Tuca Vallibierna es dirigeix al sud-oest, guanyant alçada en direcció als Basons. Se superen aquests dos petits ibons pel seu costat nord, seguint les fites que ens permeten progressar cap a l'oest per aquest terreny granític sense extraviar-nos. En una zona màs plana, sobre els 2 700 m, cal tornar a girar al sud-oest, per remuntar la cresta que separa aquesta vall de la de Llauset. Finalment, s'assoleix el aéreu cordal cimer i, immediatament, el punt màs alt (3056 m).

El bec Vallibierna està format per dos cims: la Tuca de Vallibierna o la Tuca Blanca (3 056 m) i la Tuca de les Culebres (3 051 m), els espectaculars plecs rocosos dels quals li atorguen aquest nom. Entre totes dues es troba el conegut pas del Cavall, tram horitzontal d'uns 30 m, però molt aéreu per tots dos vessants, que, en cas de voler passar, convé fer-ho assegurats correctament amb una corda i el material adequat.

La tornada al refugi Cap de Llauset es realitza seguint el mateix itinerari.

Horaris i preus Bus Aneto