Pla Senarta -Refugi Renclusa

Pla de Senarta - Hospital de Benasc - La Besurta - Refugi de la Renclusa

Senzilla etapa que recorre la capçalera del río Ésera, per un territori on les seves aigües llisquen per una sèrie de plans d'origen glacera, emmarcats per nombrosos cims.

A les planes o Pla de Senarta (1 367 m), a la riba esquerra del petit embassament de Pas Nou, que en aquest punt represa les aigües del río Aquesta –recollint tambéén les que desguassen L'Aigüeta de Vallibierna–, neix la variant GR 11.5 a partir de l'itinerari principal de la Senda Pirinenca, que uneix les valls d'Estós i Vallibierna a través d'un petit tram al costat del Éserà.

Sense abandonar la variant esmentada, se segueixen les marques blanques i vermelles que ens fan remuntar el río pel seu marge esquerre, fins que, després de passar pel costat de la Fuen de San Farré, creuem de riba pel pont de Cregüeper tornar a creuar de riba i enfilar la pujada als Banys de Benasc. Amb bon panoràmiques del Pla d'els Bans, es prossegueix per camí, aconseguint màendavant l'Hospital de Benasc, al costat del qual es torna a creuar el río. S'enfilen así els plans de l'Hospital en paral·lel a la pista que porta al pàrquing de La Besurta. El GR 11.5 travessa la pista al Pla d'Aquestàn, passa pel costat de La Besurta, guanya alguna cosa màs d'alçada a la Pleta l'Anclusa i continúa breu pujada fins al proper refugi de La Renclusa (2 140 m).

Refugi Renclusa - Refugi Llauset

Refugi de la Renclusa - Pla d'Aigüalluts - Ibó de Barrancs - Coll de Salencs - Estany Cap de la Vall - Collada dels Estanyets

Es tracta d'una de les etapes màs dures d'aquest gran circuit, recompensada per un paisatge superb, dominat pels Montes Malditos i el pic Aneto (3 404 m).

Partint del refugi de La Renclusa (2 140 m), ascendim per senda al Coll'Anclusa per baixar fins al Pla Alt d'Aiguallut, on gaudir de l'espectàcul que ofereixen la cascada i el «forau» o embornal d'Aiguallut. Travessem el pla per les passarel·les que creuen diverses vegades el río, prenent el camí que, cap a la dreta, ens introdueix al Ball de Barrancs. Començarem a remuntar aquesta vall, en contínua pujada, per terreny cada vegada més.àstécnic, d'alta muntanya, protagonitzat per enormes blocs de granit que marquen l'accés al coll de Salenques/Col d'Ixalenques (2 808 m), que potser requereix alguna petita grimpada. A les dificultats del terreny, unir-seàn les màs que probables incidències pròpies de l'altitud, com poden ser la persistència de geleres tant a les zones umbriquesíaixí com a la part final de l'ascens al coll. L'Aneto (3 404 m) quedarà en tot moment a la nostra dreta.

El GR 11.5 prossegueix en baixada pel caos granític, de difícil trànsit, per al que tambén parà de realitzar alguna cosaún petito «destrip». A la cota 2550 m, l'itinerari abandona la vall de Salenques/Ixalenques per dirigir-se cap al sud, fins a l'Estany Cap de la Vall, un dels ibons que adornen aquesta etapa. Desprsés, remuntarem el coll a 2 706 m, des d'on el GR 11.5 baixa cap a la Collada d'els Estanyets (2 524 m), enllaçant aquíí amb el GR 11. Es deixa a l'esquerra l'itinerari que es dirigeix cap a Angliós i, per la dreta, se'n va cap a l'ibó Cap de Llauset, que voregem pel seu extrem meridional per anar a superar la lloma que ens separa del refugi homónim (2 425 m).

Refugi Llauset - Pla Senarta

Refugi Cap de Llauset - Pla de Senarta

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna/Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant al costat de les roques i els ibons com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord –cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset–. Al cap de poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petito vall de Botornài continuar al nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des d'on s'enfila la pujada al coll de Vallibierna/Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algunún never. Es baixa ara cap a l'ibó Alt de Vallibierna (2 475 m), al que segueix l'ibó Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. Al final d'aquesta baixada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix al de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosás –del extrem tamb tambén part, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres ia la Tuca de Vallibierna (3 056 m)– i prossegueix vall avall.

Pròxim al refugi de Coronas, parteix cap a la dreta (N) el camí que porta als ibons de Coronas i ascendeix a l'Aneto per la cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es travessa el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. Es passarà sota la cabana-refugi del Quillón i, ja a prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Abetosa. Uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i al Pla de Senarta (1 367 m), a prop del petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, a les planes de l'Hospital.

Variant Pic Aneto

Ascension clàsica al cim més gran del Pirineu i sostre d'Aragó, el pic Aneto (3 404 m), que requereix travessar uns dels úúltimes glaceres pirinenques i la més gran.

L'ascensió tradicional al bec màs alt del Pirineu comença al refugi de La Renclusa (2 140 m), instal·lat en ple GR 11.5. Des d'aquesta base muntanyenca, el camí busca les fites que indiquen la llínia d'ascensióó sota la Crencha dels Portillons.

Progressivament, marxarà guanyat altura entre blocs i pedreres de granit, passant prop del Portillón Inferior (2 736 m) –no es creua– i, mésendavant, el Portilló Superior (2 895 m), que és pel que passarem a l'altre vessant de la muntanya. Es baixa a la recerca de la glacera de l'Aneto per on es remunta en diagonal el vessant fins a la Collada Corones (3 208 m). El caminar per la nevera o la glacera requereix l'ús de material adequat durant tot l'any: piolet, grampons i corda. Un cop al coll, on s'uneix l'itinerari que puja per Corones, s'ataquen els últims gels de la glacera i s'arriba a l'antecim. Un údarrer escull ens separa del veritable cim de l'Aneto (3 404 m), el Pont de Mahoma, un aéreu i estret pas entre roques que exigeix extremar les precaucions.

El retorn es pot fer pel mateix itinerari o baixant directament a buscar la Basa d'el Salterillo i el fons de la vall de Barrancs, el qual baixarem fins al Pla d'Aiguallut, des d'on, per camí evident, tornarem al refugi de La Renclusa.

Variant Tuca Vallibierna

L'ascensió a la Tuca de Vallibierna/Ballibierna (3 056 m), per la cara màs accessible, permetreà una magnífica vista del massís de les Maladetes i del bec Aneto.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m) seguint el GR 11 cap al nord –cap al sud queda el corriol d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset–. Al cap de poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petito vall de Botornài continuar avançant per un tàlveg fins al punt en què abandonem el GR, que prossegueix cap al nord-oest, en direcció al coll de Vallibierna, mentre que el camí d'ascensió a la Tuca Vallibierna es dirigeix al sud-oest, guanyant alçada en direcció als Basons. Se superen aquests dos petits ibons pel seu costat nord, seguint les fites que ens permeten progressar cap a l'oest per aquest terreny granític sense extraviar-nos. En una zona màs plana, sobre els 2 700 m, cal tornar a girar al sud-oest, per remuntar la cresta que separa aquesta vall de la de Llauset. Finalment, s'assoleix el aéreu cordal cimer i, immediatament, el punt màs alt (3056 m).

El bec Vallibierna està format per dos cims: la Tuca de Vallibierna o la Tuca Blanca (3 056 m) i la Tuca de les Culebres (3 051 m), els espectaculars plecs rocosos dels quals li atorguen aquest nom. Entre totes dues es troba el conegut pas del Cavall, tram horitzontal d'uns 30 m, però molt aéreu per tots dos vessants, que, en cas de voler passar, convé fer-ho assegurats correctament amb una corda i el material adequat.

La tornada al refugi Cap de Llauset es realitza seguint el mateix itinerari.

Horaris i preus Bus Aneto