Refugi de Biadós – Refugi Ángel Orús

Refugi de Viadós – desviament a Millaris – Coll de la Forqueta – Ibó de Lladaneta – Refugi Ángel Orús

El coll de la Forqueta o d'Eriste (2 864 m), el port màs elevat de tots els que incorpora el circuit, serveix per unir les belles valls de Chistau i de L'Aigüeta de Grist/Eriste.

Sortim des del refugi de Viadós (1760 m) seguint el GR 11 cap a l'est, travessant el conjunt de bordes de Viadós. Després de passar la última d'elles, prenem el desvío del GR 11.2, baixant cap a la dreta per creuar el río Cinqueta d'Añes Creus per un pont.

Es comença així a remuntar el barranc de la Ribereta pel marge dret, entre prats i taverna, apareixent boscos de pi conforme ens acostem a la canal de les Tortes que baixa des de la Llardaneta, sent una zona d'allaus importants. Creuada aquesta canal (cota 2 080 m), s'inicia una forta pujada, ziga-zaga fins al límit del bosc (cota 2 240 m, aproximadament).

Ja per la taverna, el camí se suavitza. Es deixa a la dreta el desvío als ibons d'és Millars id'ca Leners i s?arriba als voltants d?un petit relleu, el tossal Blanc (2 565 m), situat a la dreta del camí, al qual és recomanable dirigir-se per obtenir una bona panoràmica de l'enorme ibònd'és Millars (2 353 m).

De tornada al sender, continueuúa l'ascens, aconseguint una nova canal que deixa al coll de la Forqueta de Grist (2 864 m), entre els massissos de Posets (N) i Bagüenyola o Eriste (S), ia la divisòria entre les valls de Chistau i Benasc. Per una nova canal pedregosa descendim cap a l'ibó de la Llardaneta (2 675 m), amb vista a les Agulles del Forcau, continuant al costat del torrent que parteix del llac. Aviat es deixa a l'esquerra la pujada al Posets i, una mica màendavant, el desviamentío del GR 11.2 cap a Estós, tambéa l'esquerra, arribant al cap de poc al refugi Àngel Orúso El Forcau (2 110 m).

Refugi Ángel Orús – Refugi de Biadós 

Refugi Ángel Orús – Ibón de Lladaneta – Coll de la Forqueta – desviament a Millaris – Refugi de Viadós

El coll de la Forqueta (2 864 m), el port més elevat de tots els que incorpora el circuit, serveix per unir les belles valls de l'Aigüeta de Grist i de Chistau.

Des del refugi Àngel Orús (2 148 m), sortim cap al nord-oest pel sender GR 11.2. El camí aviat arriba als voltants del torrent de Llardaneta i deixa a la dreta el trencall del GR 11.2 que va a Estós. Al cap de poc creua el torrent i remunta la llera, deixant a la dreta (sobre la cota 2 550 m) la ruta d'ascensió al Posets. Des d'aquí són magnífiques les vistes sobre les agulles del Forcau i els seus estrats verticals.

Després d'un estrenyiment de la llera, s'arriba a l'ibó de Llardaneta (2 675 m), instal·lat en una cubeta als peus de la Tuca de la Forqueta (3 011 m) i el Dien Royo. Resta pujar per una canal pedregosa fins a la visible collada de la Forqueta de Grist (2 864 m), entre els massissos de Posets (N) i Bagüeñola o Eriste (S).

Amb magnífiques panoràmiques, la traça del sender es precipita per una nova canal, camí de la vall de Chistau. A la cota 2600 m, cal parar atenció a un petit relleu, el tossal Blanc (2 565 m), situat a l'esquerra del camí. És recomanable dirigir-s'hi per contemplar una bona panoràmica de l'enorme ibón des Millars (2 353 m).

De tornada al sender, cada cop més clar, el descens s'interna al barranc de la Ribereta, deixa a l'esquerra l'accés als ibons d'es Millars i d'es Leners i baixa entre boscos de pi que, a més de una ocasió, es veuen afectats per importants allaus que baixen des de la Llardaneta per la canal de les Tuertas. Gairebé al fons de la vall, es desemboca a una pista d'ús ramader i, després de creuar un pont sobre el riu Cinqueta de Añes Cruces, es connecta amb el GR 11, travessant el conjunt de bordes de Biadós i arribant al refugi de Biadós ( 1 740 m).

Refugi de Refugi Ángel Orús – Refugi Estós

Refugi Ángel Orús – desviament al Cdo. de la Forqueta – Cdo. de la Plana – Ibó Gran de Batisielles – Ibonet de Batisielles – Refugi d'Estós

La ruta entre els dos refugis permet la trobada amb un paisatge fascinant d'ibons que mirallejen sota la mola del massís del Posets o Llardana.

Des del refugi de Àngel Orús (2 110 m), seguim el GR 11.2 cap al nord-oest, fins a la cruïlla on el sender es divideix cap a Viadós i la ruta tradicional d'ascens al Posets, per l'esquerra, i cap a Estós, per la dreta.

Per aquest últim itinerari, es creua el torrent de la Llardaneta i, a mig vessant, es passa pel costat d'una cabana, continuant la pujada cap a l'embocadura de l'anomenada vall dels Ibons, on s'instal·la el desguàs de l'ibó de Grist/Eriste (2 411 m). Des del llac, s'ascendeixen els costeruts pendents de granit fins a assolir l'ibó de la Plana i el coll del mateix nom (2 702 m), on admirar el cim del Llardana o Posets amb les restes del seu gelero.

El GR 11.2 baixa cap a Les Basetes, un conjunt de llacunes des d'on obtenir una gran visió sobre els ibons de la Tartera de Perramó i les agulles que delimiten el circ de Batisielles pel sud. L'itinerari gira al nord, deixant a la dreta el camí als esmentats ibons de Perramó, per baixar per un hemicicle rocós, sota les fabuloses agulles de Perramó. Arriba así els ibons de l'Aigüeta de Batisielles (2 320 m), als quals segueix l'ibó Gran de Batisielles (2 216 m). Es baixa, fins a trobar l'Ibonet de Batisielles (1 850 m), on conflueixen per la dreta el camí de ve dels ibons de Perramó i un que baixa a Estós, senyalitzat com a S3 pel Parc Natural Posets-Maladeta.

Es deixa atraureàs la caseta que hi ha a prop de l'Ibonet (a l'esquerra) i, seguint pel GR 11.2, es va girant de mica en mica al nord-oest, asomàens en lleuger descens, i entre praderies i boscos, a la cadena fronterera que tanca Estós pel nord. Creuat el barranc de Montidiego, en suau ascens, s'arriba fins a una balconada sobre la vall, des de la qual es baixa a creuar el río per una palanca, pujant al refugi d'Estós (1890 m).

Refugi Estós -Refugi de Refugi Ángel Orús 

Refugi d'Estós – Ibonet de Batisielles – Ibó Gran de Batisielles – Cdo. de la Plana – desviament al Cdo. de la Forqueta – Refugi Ángel Orús

La ruta entre els dos refugis permet la trobada amb un paisatge fascinant d'ibons que miratgegen sota la mola del massís del Posets/Llardana.

Des del refugi d'Estós (1895 m), el sender GR 11.2 baixa cap al sud, a creuar per una palanca el riu que li dóna nom, per començar l'ascens pel vessant del davant, fins a una balconada sobre la vall (1955 m ) que permet assolir el llindar de Batisielles gairebé sense baixar.

Al principi, el sender perd certa altura fins a creuar el barranc de Montidiego, després, de nou, recupera l'alçada i, entre praderies i boscos, treu el cap a la cadena fronterera que tanca Estós pel nord. De mica en mica, la ruta gira i, en lleuger descens, penetra a la conca de l'Aigüeta de Batisielles, travessant una espinada pineda. Arriba a la caseta situada al costat de l'Ibonet de Batisielles (1850 m), deixant a l'esquerra el trencall als ibons de Perramó i el sender S3 del Parc Natural Posets-Maladeta que ve de la vall Estós, i segueix els senyals del GR 11.2 per pujar a l'ibó Gran de Batisielles (2216 m), al que segueixen els ibons de l'Aigüeta de Batisielles (2320 m).

Darrere d'aquests, se superen les parets d'un hemicicle rocós per l'esquerra, sota les agulles fabuloses de Perramó, fins a accedir a Les Basetes, un conjunt de llacunes des d'on obtenir una gran visió sobre els ibons de la Tartera de Perramó i les agulles que delimiten el circ de Batisielles pel sud.

Una darrera rampa d'enormes blocs granítics condueix al coll de la Plana (2702 m), on descobrir el cim del Llardana o Posets amb les restes del seu gelero i, seguidament, a l'ibó homònim.

A continuació, es baixen els costeruts pendents de granit fins al desaiguament de l'ibó de Grist (2411 m), a l'embocadura de l'anomenada vall dels Ibons. Després d'arribar a la cabana de Llardana i al torrent de Llardaneta, que caldrà creuar, es connecta amb el camí del GR 11.2 que, cap a la dreta (E), es dirigeix a Biadós ia la ruta d'ascensió tradicional del Posets i, cap a la esquerra, en un breu descens, al refugi Àngel Orús o el Forcau (2148 m).

Refugi d'Estós – Refugi de Biadós

Refugi d'Estós – Port de Chistau – Pleta d'Anyes Cruces – Refugi de Biadós

Etapa clàsica del GR 11 que serveix per unir dues valls emblemàtics dels Pirineus aragonesos, el d'Estós i el de Chistau.

Abandonem el refugi d'Estós (1890 m), seguint l'itinerari del GR 11 cap a l'oest i remuntant la vall pel marge esquerre, a mig vessant. El bosc anarà quedant atràs conforme ens apropem a la confluència del barranc de Clarabide (N), que té davant les escarpades Agulles de la Paúl. Así assolirem les característiques «tarteres» o tarteres que, una vegada superades, ens deixaràn a la Collada d'Estós o port de Chistau (2 572 m). Un aflorament calcàreu al coll alberga un curiós «forau» o clavegueró càrstic que val la pena contemplar.

El GR 11 baixa amb decisió, creuant tres barrancs, fins a trobar un lloc de repòs ramader on conflueixen diversos torrents: la Pleta d'Anys Cruces, on l'itinerari gira en direcció sud-sud-oest, per seguir el curs del Cinqueta d'Anyes Cruces, sempre pel marge dret. Aviat es passa pel costat de la cabana i font de Puyarueso, per terreny desforestat que contrasta amb els espessos boscos de pi negre de l'altra vessant (pinar del Clot).

Acompanyanyats per la vista de la impressionant mola del Llardana o Posets (3 369 m), a l'est, amb restes de glacera sota el seu cim, sortim delsímites del Parc Natural Posets-Maladeta –deixant a l'esquerra el desviamentío del GR 11.2– i travessem el conjunt de bordes de Viadós/Biadós, arribant al refugi del mateix nom (1760 m).

Refugi de Biadós - Refugi d'Estós

Refugi de Biadós – Pleta d'Añes Cruces – Port de Chistau – Refugi d'Estós

Etapa clàssica del GR 11 que serveix per unir dues valls emblemàtiques dels Pirineus aragonesos, la de Chistau i la d'Estós.

Des del refugi de Biadós (1741 m), es pren el sender GR 11, que travessa el conjunt de bordes d'aquest mateix nom, deixant a la dreta el trencall del GR 11.2 i internant-se al Parc Natural Posets-Maladetas. A la vista destaca la impressionant mola del Llardana o Posets (3 369 m), amb restes de glacera sota el cim.

Aviat es passa pel costat de la cabana i font de Puyarueso, per terreny desforestat que contrasta amb els espessos boscos de pi negre de l'altra vessant (pinar del Clot). El camí remunta de mica en mica el curs del Cinqueta d'Anys Cruces, sempre pel marge dret orogràfica, fins a la Pleta d'Anyes Cruces, un lloc de repòs ramader on conflueixen diversos torrents. El GR creua tres barrancs i comença a guanyar altura amb més decisió, cap a l'important pas del port de Chistau o Colla d'Estós (2572 m). Un aflorament calcari al coll alberga un curiós 'forau' o embornal càrstic que val la pena contemplar.

El descens cap al fons de la vall d'Estós és molt llarg, creuant al principi característiques tarteres o tarteres. Amb la seva forma d'artesa o U, pròpia de les valls glaceres, a les dues vessants de la vall, a mig vessant, queden penjades sengles muscleres que atorguen al conjunt un aspecte especialment fotogènic, amb un llunyà teló de fons presidit pel massís de les Maladetes. Des de la confluència amb el barranc Clarabide (2 070 m), als peus de les escarpades agulles de la Paül, un camí amb escassa pendent evoluciona per les praderies del marge esquerre del riu, fins a assolir el refugi d'Estós (1 895 m ).

Variant Pic Posets