Trekkings

Pla Senarta -Refugio Renclusa

Pla de Senarta – Hospital de Benasque – La Besurta – Refugi de la Renclusa

Senzilla etapa que recorre la capçalera de l'ríEl ÉSserà, per un territori on les seves aigües llisquen per una sèrie de plans d'origen glacial, emmarcats per nombrosos pics.

A les planes o Pla de Senarta (1 367 m), a la riba esquerra de l'petit embassament de Pas Nou, que en aquest punt represa les aigües de l'ríEl Eera -recollint tambÉs aixín les que desguassa L'Aigüeta de Vallibierna-, neix la variant GR 11.5 a partir d'l'itinerari principal de la Senda Pirenaica, que uneix les valls d'Estós i Vallibierna a travÉs aixís d'un petit tram al costat de l' ÉSserà.

Sense abandonar la variant esmentada, se segueixen les marques blanques i vermelles que ens fan remuntar el río pel seu marge esquerra, fins que, després de passar al costat de la Fuen de Sant FarrÉs així, creuem de riba pel pont de CREGüenya, per de seguida tornar a creuar de riba i enfilar la pujada als Banys de Benasque. Amb bones panoràmiquesàmicas del Plan d'els Bans, es prossegueix per camí, aconseguint màs endavant l'Hospital de Benasc, costat de què es torna a creuar el ríEl. Seguiu comí els plans de l'Hospital en paral·lel a la pista que condueix a l'pàrquing de la Besurta. El GR 11.5 creua la pista en el Pla d'Estàn, passa al costat de La Besurta, guanya alguna cosa màs de altura en la Pleta l'Anclusa i continuaúa en breu pujada fins al proper refugi de la Renclusa (2 140 m).

refugi Renclusa – Pla Senarta

Refugi de la Renclusa – La Besurta – Hospital de Benasque – Pla de Senarta

Senzilla etapa que recorre la capçalera de l'ríEl ÉSserà, per un territori on les seves aigües llisquen per una sèrie de plans d'origen glacial, emmarcats per nombrosos pics.

A les planes o Pla de Senarta (1 367 m), a la riba esquerra de l'petit embassament de Pas Nou, que en aquest punt represa les aigües de l'ríEl Eera -recollint tambÉs aixín les que desguassa L'Aigüeta de Vallibierna-, neix la variant GR 11.5 a partir d'l'itinerari principal de la Senda Pirenaica, que uneix les valls d'Estós i Vallibierna a travÉs aixís d'un petit tram al costat de l' ÉSserà.

Sense abandonar la variant esmentada, se segueixen les marques blanques i vermelles que ens fan remuntar el río pel seu marge esquerra, fins que, després de passar al costat de la Fuen de Sant FarrÉs així, creuem de riba pel pont de CREGüenya, per de seguida tornar a creuar de riba i enfilar la pujada als Banys de Benasque. Amb bones panoràmiquesàmicas del Plan d'els Bans, es prossegueix per camí, aconseguint màs endavant l'Hospital de Benasc, costat de què es torna a creuar el ríEl. Seguiu comí els plans de l'Hospital en paral·lel a la pista que condueix a l'pàrquing de la Besurta. El GR 11.5 creua la pista en el Pla d'Estàn, passa al costat de La Besurta, guanya alguna cosa màs de altura en la Pleta l'Anclusa i continuaúa en breu pujada fins al proper refugi de la Renclusa (2 140 m).

refugi Renclusa – refugi Llauset

Refugi de la Renclusa – Pla d’Aigüalluts – Ibón de Barrancs – Coll de Salenques – Estany Cap de la Vall – Collada dels Estanyets

Es tracta d'una de les etapes màs dures d'aquest gran circuit, recompensada per un paisatge superb, dominat per les Muntanyes Maleïts i el pic Aneto (3 404 m).

Partint de el refugi de la Renclusa (2 140 m), ascendim per senda a l'Cuello l'Anclusa per baixar fins al Pla Alt d'Aiguallut, on gaudir de l'espectàcul que ofereixen la cascada i el «Cau» o sumidero de Aiguallut. Travessem el pla per les passarel·les que creuen diverses vegades el ríEl, prenent la senda que, cap a la dreta, nos introduce en el Ball de Barrancs. Començarem a remuntar aquesta vall, en contínua pujada, per terreny cada vegada màs tÉs aixícònic, alta muntanyanya, protagonitzat per enormes blocs de granit que marquen l'accés a la collada de Salenques / Col d'Ixalenques (2 808 m), que potser requereixi d'alguna petita grimpada. A les dificultats de el terreny, es uniràn les màes que probables incidències pròpies de l'altitud, com poden ser la persistència de geleres tant a les zones Umbríaixí com en la part final de l'ascens a la collada. l'Aneto (3 404 m) quedarà en tot moment a la nostra dreta.

El GR 11.5 prossegueix en baixada pel caos granític, de difípestanyaàrequisit, per al qual tambÉs aixín habrà de realitzar algún petiEl «desgrimpada». A la cota 2 550 m, l'itinerari abandona la vall de Salenques / Ixalenques per dirigir-se cap al sud, hasta el Estany Cap de la Vall, un dels estanys que adornen aquesta etapa. desprÉs aixís, remuntarem al coll a 2 706 m, des d'on el GR 11.5 descendeix cap a la Collada d'els Estanyets (2 524 m), enllaçant aquí amb el GR 11. Es deixa a l'esquerra l'itinerari que es dirigeix ​​cap a Angliós i, per la dreta, es va cap al ibón Cap de Llauset, que voregem pel seu extrem meridional per anar a superar la carena que ens separa de l'refugi homòlegvostè (2 425 m).

Refugi Llauset Refugi Renclusa

Refugi d'Estós – Ibonet de Batisielles – Ibón Gran de Batisielles – cadascun. de la Plana – desviament a l'Cdo. de la Forqueta – Refugi Ángel Orús

La ruta entre els dos refugis permet la trobada amb un paisatge fascinant d'estanys que espejean sota la mola de el massís de l'Posets / Llardana.

Des del refugi d'Estós (1895 m), el sender GR 11.2 baixa cap al sud, a creuar per una palanca el riu que li dóna nom, per començar l'ascens pel vessant de davant, fins a una balconada sobre la vall (1955 m) que permet assolir el llindar de Batisielles gairebé sense baixar.

A el principi, el sender perd certa alçada fins a creuar el barranc de Montidiego, després, de nou, recupera l'altura i, entre prats i boscos, treu el cap a la cadena fronterera que tanca Estós pel nord. De mica en mica, la ruta gira i, en lleuger descens, penetra en la cuenca de la Aigüeta de Batisielles, travessant un espès pinar. Arriba a la caseta situada al costat de l'Ibonet de Batisielles (1850 m), deixant a l'esquerra el desviament als estanys de Perramó i el sender S3 de Parc Natural Posets-Maladeta que ve de la vall Estós, i segueix els senyals de GR 11.2 per pujar a l'ibón Gran de Batisielles (2216 m), al que siguen los ibones de l’Aigüeta de Batisielles (2320 m).

després d'aquests, se superen les parets d'un hemicicle rocós per l'esquerra, sota les fabuloses agulles de Perramó, fins a accedir a Les Bassetes, un conjunt de lagunillas des d'on obtenir una gran visió sobre els estanys de la Tartera de Perramó i les agulles que delimiten el circ de Batisielles pel sud.

Una última rampa d'enormes blocs granítics condueix a la collada de la Plana (2702 m), on descobrir la cimera de l'Llardana o Posets amb les restes del seu gelera i, seguidament, a l'ibón homònim.

A continuació, es baixen les empinades pendents de granit fins al desguàs de l'estany de Grist (2411 m), en l'embocadura de l'anomenat vall dels Ibones. Després d'aconseguir la cabana de Llardana i el torrent de Llardaneta, que caldrà creuar, es connecta amb el camí de GR 11.2 que, cap a la dreta (E), es dirigeix ​​a Biadós ia la ruta d'ascensió tradicional de l'Posets i, cap a l'esquerra, en un breu declivi, a el refugi Ángel Orús o El Forcau (2148 m).

refugi Llauset – Pla Senarta

Refugio Cap de Llauset – Pla de Senarta

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna / Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant a la banda de roques i estanys com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord -cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset-. A l'poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petio vall de Botornàs i continuar a nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des de la qual s'encara la pujada a la collada de Vallibierna / Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algún mai. Es baixa ara cap al ibón Alt de Vallibierna (2 475 m), a què segueix l'ibón Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. A la fin d'aquesta pronunciada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix en el de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosales -de l'extrem tambÉs aixín vaja, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres i a la Tuca de Vallibierna (3 056 m)- i prossegueix vall avall.

Próximo a el refugi de Corones, part cap a la dreta (N) el camí que porta als estanys de Corones i puja a l'Aneto per la seva cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es creua el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. es passarà sota la cabanya-refugi de l'Quillón i, ja prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Avet. uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i en el Pla de Senarta (1 367 m), a prop de el petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, als plans de l'Hospital.

Pla Senarta – refugi Llauset

Pla de Senarta – Pont de Corones – Ibones de Ballibierna – cadascun. de Ballibierna – Refugio de Cap de Llauset

La conca de Llauset i la vall de Vallibierna / Ball de Ballibierna són les protagonistes d'una etapa que discorre tant a la banda de roques i estanys com envoltada de bosc.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m), seguint el GR 11 cap al nord -cap al sud queda el ramal d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset-. A l'poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petio vall de Botornàs i continuar a nord-oest, per un tàlveg amb herba i blocs de granit des de la qual s'encara la pujada a la collada de Vallibierna / Collada de Ballibierna (2 732 m), on és possible que persisteixi algún mai. Es baixa ara cap al ibón Alt de Vallibierna (2 475 m), a què segueix l'ibón Baixo (2 426 m), a dreta i esquerra, respectivament. A la fin d'aquesta pronunciada baixada es creua el barranc de Llosàs, que conflueix en el de Vallibierna. El GR 11 travessa la Pleta de Llosales -de l'extrem tambÉs aixín vaja, a l'esquerra, el camí a la Collada de Culebres i a la Tuca de Vallibierna (3 056 m)- i prossegueix vall avall.

Próximo a el refugi de Corones, part cap a la dreta (N) el camí que porta als estanys de Corones i puja a l'Aneto per la seva cara sud. De seguida s'arriba al refugi de Corones (Les Riberetes) i es creua el pont de Corones, prosseguint en descens per pista entre boscos de pins i avets. es passarà sota la cabanya-refugi de l'Quillón i, ja prop de l'embocadura de la vall, es pren un camí a l'esquerra per tallar una àmplia llaçada de la pista forestal al bosc de L'Avet. uns 300 m d'empinada baixada ens deixen una altra vegada a la pista i en el Pla de Senarta (1 367 m), a prop de el petit embassament de Pas Nou, d'on surt el GR 11.5 en direcció nord, als plans de l'Hospital.

Variant de Pic Aneto

Ascensionsohn clàsica a la major cimera de l'Pirineu i sostre d'Aragó, el pic Aneto (3 404 m), que requereix travessar uns dels úúltims glaceres pirinenques i el major d'ells.

L'ascensió tradicional a el pic màs alt de Pirineu comença al refugi de la Renclusa (2 140 m), instal·lat en ple GR 11.5. Des d'aquesta base muntanyenca, la senda busca les fites que indiquen la lLínia d'ascensión bajo la Crencha d’els Portillons.

progressivament, es anarà guanyat alçada entre blocs i pedreres de granit, passant prop de l'Portillón Inferior (2 736 m) -no es creua- i, tés endavant, el Portillón Superior (2 895 m), que és pel que passarem a l'altre vessant de la muntanya. Es descendeix a la recerca de la glacera de l'Aneto per on es remunta en diagonal el vessant fins a la Collada Corones (3 208 m). El caminar pel gelera o la glacera requereix l'ús de material adequat durant tot l'any: piolet, grampons i corda. Un cop a la collada, on s'uneix l'itinerari que puja per Corones, s'ataquen els úúltims gels de la glacera i s'arriba a la fals cim. A úFinalment escull ens separa de la veritable cim de l'Aneto (3 404 m), el Pont de Mahoma, 1 aÉs aixíreu i estret pas entre roques que exigeix ​​extremar les precaucions.

La tornada es pot fer pel mateix itinerari o descendint directament a buscar la Basa d'el Salterillo i el fons de la vall de Barrancs, el qual baixarem fins al Pla d'Aiguallut, des d'on, per camí evident, tornarem a el refugi de la Renclusa.

Pastanagues Lorem ipsum, procediments de control millorats. Hi ha una comoditat Mauris, no hi ha vehicles. No obstant això, té por a la gola embarassada, tincidunt mauris nec, funcionant la televisió.

POP-UP OBERT 1

Obre una finestra emergent 1 com a enllaç complet perquè recarregui la pàgina: AIXÒ NO FUNCIONA. A més, anar directament a https://buffentrerefugios.com/#tramo1 TAMPOC FUNCIONA, entra a la pàgina, però no obre el pop-up a l'entrar.

Enllaç a Google a la mateixa finestra

Enllaç a Google en una finestra

He posat Google perquè no hi ha més pàgines a veure, però podria ser una pàgina diferent de Buff Entre Refugis.

Variante Tuca Vallibierna

L'ascensió a la Tuca de Vallibierna / Ballibierna (3 056 m), per la seva cara màs accessible, permetreà una magnífica vista de l'massís de les Maladetes i de el pic Aneto.

Abandonem el refugi Cap de Llauset (2 425 m) seguint el GR 11 cap al nord -cap al sud queda el sender d'enllaç que comunica amb la presa de Llauset-. A l'poc, l'itinerari gira a l'oest per anar a creuar el petio vall de Botornàs i continuar avançant per un tàlveg fins al punt en què abandonem el GR, que prossegueix cap al nord-oest, en direcció a l' coll de Vallibierna, mentre que el camí d'ascensió a la Tuca Vallibierna es dirigeix ​​a al sud-oest, guanyant alçada en direcció a Els Basons. Es superen aquests dos petits estanys pel seu costat nord, seguint les fites que ens permeten progressar cap a l'oest per aquest terreny granític sense extraviar. En una zona màs llana, sobre els 2 700 m, cal tornar a girar a sud-oest, per remuntar la carena que separa aquesta vall del de Llauset. finalment, s'arriba al aÉs aixícim del cordal criminal e, immediatament, el punt màsaltar (3 056 m).

El pic Vallibierna està format per dos cims: la Tuca de Vallibierna o Tuca Blanca (3 056 m) i la Tuca de les Culebres (3 051 m), els espectaculars plecs rocosos li atorguen aquest nom. Entre ambdues es troba el conegut pas de l'Cavall, tram horitzontal d'uns 30 m, però molt aÉs aixíreu per les dues vessants, que, en cas de voler passar, convé fer-ho assegurats correctament amb una corda i el material adequat.

La tornada a l'refugi Cap de Llauset es realitza seguint el mateix itinerari.